Ecoactivisme a la IV Conferència internacional de monedes socials i complementàries

Un dels moments de conversa informal durant la trobada.

Crònica de Sergi Regales

Sota l’empara de la IV Conferència internacional de monedes socials, celebrada a Barcelona entre els dies 10 i 14 de maig, els dies 13 i 14 va tenir lloc la trobada d'ecoxarxes per complementar la conferència en el seu aspecte activista.

Diverses ecoxarxes catalanes i valencianes van participar al mercat que durant tot dissabte va estar obert als assistents vinguts d’arreu del món. Hi havia una representació de productes i serveis que avui en dia ofereixen les ecoxarxes, tots ells de proximitat, ecològics i artesans, fets amb molt d'amor —alguns d'ells, a més, exclusius per a les xarxes de moneda social. L'assistència de monedes de tot el món va generar un ambient molt enriquidor durant tota la jornada.

També, es van fer tallers i xerrades al voltant de les ecoxarxes i les monedes que promouen, com s'organitzen, quantes són, què fan, protocols, jocs..., «El viaje de la ardilla», un projecte que aviat coneixereu…, bé, l'oferta va ser tan àmplia que era impossible poder abastar-ho tot.

Per a mantenir els nostres cossos assedegats i afamats, una de les ecoxarxes es va encarregar tot el dia de que no faltessin viandes i refrigeris, tot vegà i ecològic. Una mostra més del grau d'autosuficiència que estan assolint aquestes xarxes.

En qualsevol dels cercles que hom s'apropava s’escoltaven converses sobre autogestió, mutualisme, cooperació, agroecologia, creixement personal, decreixement..., tot sota el prisma de la construcció d'aquest nou món que portem a dins els nostres cors, i que només entre tots serem capaços de recuperar. Sí: recuperar, perquè tenim diverses mostres que en segles passats ja s'havia viscut en harmonia i pau, encara que ens ho vulguin ocultar…, ara ja ho sabem. La impressió general d'aquesta jornada va ser molt positiva i tots els participants van marxar en grups a sopar i continuar compartint sinergies i experiències fins ben entrada la nit.

L’endemà matí, dia de tancament no oficial de la conferència, però si real, quedaven els «últims mohicans», en una rotllana que va començar amb cinc persones i que va arribar gairebé a la trentena de gent que venia de llocs tan diversos com el Japó, Mèxic, Alemanya, els Estats Units, la península Ibèrica, Bolívia..., un grup difícil de catalogar d'economistes, sociòlegs i activistes que van exposar la seva experiència. Per fer més fluïda la comunicació es van fer dos grups, llengua anglesa i llengua castellana (aquest últim el més nombrós); es va aprofundir en els resultats i impressions de la conferència, així com en la creació de la «xarxa PechaKucha» per mantenir el contacte i compartir informació. I, també, vam assistir a la fundació de la xarxa llatinoamericana de moneda social i al missatge de socors que ens van deixar per la situació que es viu a tot el continent… Els vam desitjar molt bon camí i que el projecte que comença a Colòmbia fructifiqui i doni llum a la resta del territori llatinoamericà.

En aquesta trobada, tots els qui hi hem participat hem rebut una forta dosi d'energia, hem pogut posar cara i ulls a persones que coneixíem virtualment —i n’hem conegut de noves— amb tant de compromís que ja és impagable: és l'economia del regal, una fita somiada per tothom.